El camí de Santiago per carretera desde Barcelona amb el C.C.Provençalenc

martes, 14 de mayo de 2013

martes, 1 de septiembre de 2009

jueves, 6 de agosto de 2009

Retorn a Barcelona (5 d'agost de 2009 i matinada del 6)

Molt d’hora! No recordo a quina hora vàrem sortir de Santiago però era molt d’hora. Molt mal temps. Plou. Carreguem el cotxe. Que va a tope! 5 personetes a dins amb totes les bosses i 4 bicis al sostre. L’objectiu és arribar a Castrojeriz (uns 650km) per dinar i fer canvis de cotxes. A velocitat creuer arribem on time al poble marcat. Dinem al meson on vàrem estar allotjats uns dies endarrere el menú peregrino, expulsem a l’Asun i en Pere del Drymegane per anar a parar al Beflipamanjon amb totes les seves pertenences i prosseguim la marxa ja ens dos cotxes . La tornada des de Casrojeriz (uns 700km) és fa llarga i acabem arribant a la ciutat comtal sense problemes cap a la 1h de la matinada. Besos y abrazos!! I fins la propera, que és ja! Un dia de descans i partim cap a Vielha per iniciar la Pedals de Foc.

Carregats, carregadíssims...fins a Castrogeriz on vàrem repartir bicis, bosses i passatgers!!

11a etapa 4 d'agost: Palas do Rei-Santiago de Compostela (65km)

7.30h a l’habitació de l’alberg. Els 4 gladiadors de l’asfalt hem dormit junts i com no hi va haver acord previ han sonat les 3 alarmes, a saber, U2, Corneto Militare, i Bruce Springsteen. Quin guirigall!!! Som els amos de l’alberg. Esmorzem a nivell moooolt caserillo, carreguem el cotxe i cap a Santiago!! Entre mil carreranys acabem sortint a la nacional que ens durà cap a Santiago. Com sempre les inevitables pujades i baixades són contínues, no hi ha altra cosa! El dia és gris, com cada dia des de que hem entrat a Galícia, no superem els 20º. El ritme és de tranquis total. Només hem de recórrer uns 70km. En Jaume ja s’ha avançat a la recerca d’un economical allotjament, mentre nosaltres veiem com la nostra nacional s’ha transformat en autovia!!Grrrrrr!!No hi podem accedir. Ens desviem sense un rumb clar, demanem a la gent, ens perdem pels camins, i acabem anant a petar a una via sense asfaltar un pèl pedregosa....després de cavil·lar la mestra Asun, àlias Susana o Susi pels més atrevits (que no surti d’aquí), prèvia bronca monumental a en Pere (de bon rotllo) ens va encaminar seguint la seva intuïció cap a la carretera que finalment sí que ens duria a Santiago, prèvia pujada al Monte do Gozo, on ens vàrem fer les mítiques fotos de la zona. Arribada a Santiago, moooolta circulació! Mooooltes llambordes (normalització d’adoquí by vilanews)! De camí a l’Obradoiro i damunt de les bicis ens anem felicitant per la prova superada mentre anem meditant la propera aventura! En Jaume ens esperava a la catedral amb l’allotjament però l’Asun va recordar en aquells moments on es trobava l’allotjament on van estar fa uns anys: l’hostal de la Salle. I finalment allà vàrem anar a parar, molt baratet, uns 17€ per cap per ànimes peregrines. Dinem menú de gala a la plaça del mercat, recollim acreditacions santiaguils a l’oficina del peregrino sent en Jaumet qui rebrà la compostel·la oficial per motius religiosos, a nosaltres ens donen un sucedani de diploma...però ja ens està bé! Més fotos a la Catedral de l’Obradoiro, compres vàries, i la fita del dia: rasuramenta de barba de 13 dies de la secció masculina de la grupeta...una mica de cague al principi...però com el cul d’un nen al final....perfecte! Per recomanació del barber anem a sopar a la Rúa de Franco, popular zona gastronòmica de Santiago, i concretament al bar Maria Castaña! Tot exquisit de veritat de la bona!!
El dia s’acaba! I el camino també!! Tot un èxit!

Dia gris amb petits bancs de boira i molta circulació....per aquí estem entre cotxes.....

Però relax, relax.......hem de cubrir pocs quilòmetres....TOMA 1

TOMA 2

TOMA 3

Piano piano cap a Santiago......

Canviant l'aigua de les olives.......

Monument en el Monte do gozo, Santiago.

Monte do Gozo, Santiago.

ARRIBATS!!! Plaça de l'Obradoiro, Santiago de Compostela.

Ja de carrer, en Jaume i n'Asun posen davant les càmares....a l'Obradoiro

Ara tots....

Però el peregrinatge encara no ha conclòs, falta la darrera cosa, darrer repte!........treure'ns la barba que hem arrossegat per tot el camí!!!!!!! Així no podem anar a sopar!!

Darrers instants abans que ens rapin la cara!!!

Amb la reportera de fons......

Darrer dinar amb barba.......aquesta és la meva...

Vaig ser el primer....algun tall em vaig endur....

Darrer dinar amb barba......

En Xavier va ser el següent......

Darrer dinar amb barba.....

En Pere va ser el darrer.....

Com el culet d'un baby....... ja podem anar a sopar!!

En Pere va trobar un company de professió....fent altres tasques.....

Darrer sopar. Restaurant Maria Castaña Rua Franco Santiago de Compostela...mmmmmm......

10 etapa 3 d'agost: Alto do Poio-Palas do Rei (Casanova) (98km)

7.30h........cornetiux.......però ja abans de l’hora els Vilanews ja marejaven la perdiu per l’habitació del costat...poques hores que dormim i encara s’aixequen abans......grrrrrrr......amb carinyo, des de el respecte i bon rollo han estat esbroncats per l’habitació colindant d’en Pere i un servidor!!
Carreguem cotxe i creuem la carretera per anar a esmorzar al bar de la Remedios. Estava ple de peregrins....i només la Remedios, una dona ja gran i limitada de moviments, i el seu fill per atendre tota aquella marabunta de gent...Veient que la dona no donava abast en Pere ha entrat a la cuina del bar a tallar pa i jo l’anava torrant a la paella de la Reme qui ens deixava fer sense dir res....ja li anava bé.....per tant avui, i sense que serveixi de precedent, ens hem fet l’esmorzar nosaltres en un bar aliè, quines coses.....
Carretera i manta.....aquí sí que no hi ha ni un metre de pla...és tot pujar i baixar, pujar i baixar...indefinidament!! Avui com a cota puntuable tenim l’Alto do Hospital que comença passat Portomarín, un port no molt dur, un 4% de pendent mitjana d’uns 13km de longitud!! Coronat el port agafem allà una carretera estreta, molt bonica i plena de peregrins, que ens durà fins Palas do Rei, previsible final d’etapa. El quilometratge no és molt i preferim no aturar a esmorzar, ho farem sobre la marxa, rollo barretes.
Arribats a Palas està tot ple pleníssim!!! S’apropa Santiago i això es nota!! Ens han donat uns quants telèfons d’allotjaments propers. Ens decidim per un alberg no oficial proper a Palas. Sembla nou i no és molt car uns 13€ per persona. Per arribar allà hem de fer una mica de peripècies entre carreteretes diríem no oficials també.
L’alberg és nou i els que el porten molt amables. Avui en Jaume dormirà en habitació individual i la nena amb nosaltres. El dinar exquisit! Becaineta i visita a Mellide, poble proper a Palas do Rei, on ens espera en German i l’Isabel amics d’en Jaume i en Xavier. Allà fem una cerveseta tots plegats i per recomanació anem al bar La garnacha a tastar la varietat gastronòmica de la zona: bacallà amb tomàquet, empanada gallega, pop a feria, pop amb patates, i rondes de pebrots del Padron, unos pican otros non! Regat amb vi blanc Ribeiro! Aiiiiii quin mareig...uns més que uns altres....no direm noms...volteta pel poble.....i parada a fer digestiu usease Pacharan con hielo! Avui és en Pere qui ens durà cap a casa, cap a l’alberg!! Només queda un dia i ja estem a Santiago!! Ja fa 10 que vàrem sortir de Barcelona i tot ha anat de conya!! Esperem que acabi igual!!

Sortida oficial de l'Alto do Poio

L'Asun se'ns mareja a la sortida, sort de les forces de seguretat i emergència de l'estat.

Triant el pop (o polbo) a feria per sopar!!

Unes canyetes amb amics d'en Jaume&Xavi: en German i la Isabel a Mellide

Castell històric medieval a Palas do Rei

9a etapa 2 d'agost: Rabanal del camino-Alto do Poio (95km)

7.30h......ja sabeu tema corneta....esmorzar clàssic: torrades, butter, melmelada i café amb llet...en aquest poble registrem la temperatura més baixa del camino 7º a les 8.00h del matí en ple agost!! Menys mal que sortim a mig coronar el port de Cruz de Ferro i per tant ens escalfarem pujant! En la pujada trobem el poble de Foncebadon i un ciclista pro que ens passa a mil per hora sense aixecar ni una cella! Això ens pica una mica i ens posem a roda fins a dalt del port!! Vaja 2km d’autèntic ‘sofocon’!! Un cop coronem els 4 provençalencs anem a fer les fotos de rigor a la creu de ferro rodejats dels milers de pedres que els peregrins van dipositant al voltant de tal estructura. El dire Jaume en funcions de fotògraf té mil problemes per fer-nos encabir en la foto...de totes maneres s’ha de dir a favor d’ell que cada cop les fa millor!!
La baixada es molt plàcida malgrat que el paviment està molt trillat! Però per davant en Pere ha tingut problemes amb un cotxe que l’ha avançat de males maneres....la baixada continua quan de sobte i novament el mateix cotxe d’abans ara en direcció oposada perd el control en una corba i és en Pere qui de nou ha d’anar a la ‘cuneta’ per evitar l’impacte....prenem la decisió d’anar a la guàrdia civil de Ponferrada a denunciar els fets. Allà en Pere explica allò que ha succeït i l’agent que ens atén passarà nota.
L’etapa segueix viva i s’apropa el poble de l’esmorzar intermig: Cacabelos....abans d’arribar l’Asun es perd en una glorieta en plena confusió amb la dreta i l’esquerra....ella argumenta que anava pensant en altres coses.....ens enganxa sense més problemes i ens posem a tirar fort per tal d’enllaçar amb un grup de ciclistes que ens havien passat abans...els enxampem...però només en quedaven dos i per casualitats de la vida aquests dos eren de Cacabelos...així que ens acompanyen fins el poble i un d’ells ens porta com a recomanats a un bar del poble on esmorzem, i comença aquí la festa del pop (o polbo), entrepans a mitges i una ració de pop, estem ja ensumant Galícia!!
L’etapa d’avui és clarament de muntanya ja em fet el port de Cruz de Ferro i ara ens toca pujar el port de Pedrafita, llarg però no massa dur, i poca circulació perquè l’autovia desvia els vehicles, tot seguit pugem l’alt d’O Cebreiro, 2 o 3km més per sobre de Pedrafita, i l’Alt de Sant Roque. Fins aquí és el que havíem de pujar avui però en el poble de final d’etapa, Hospital da Condesa, no quedava allotjament així que hem hagut de ciclar fins l’Alto do Poio per trobar un llit on dormir.
L’etapa no ha estat molt llarga però amb tants ports arribem tard a dinar. Les 16h de la tarda. L’home de l’hostal és un sac de renecs! Ens quedarem a l’hostal perquè no hi ha més remei però aquest paio és un impresentable, mal educat i groller. És l’únic hostal que no recomanem aturar en cap cas de tots el que hem estat, és l’hostal que està a l’esquerra de la carretera entrant a Galícia des de Lleó. Hem decidit que no li farem més despesa de la necessària. Així que després de dutxar-nos i fer el manta una mica anem a localitzar un altre lloc per sopar i esmorzar demà...anem a Hospital i Liñares, pobles propers a l’Alto do Poio, però no hi ha on sopar, i per la paga l’home de l’hostal on dormim ens ha dit que més tard de les 23h no podem entrar a l’hostal. Així que prenem la decisió de provar sort al Bar que hi havia a l’altra banda de la carretera de l’Alto do Poio, el bar de la Remedios. Allà sí que ens donen de sopar. Ambient mooooolt familiar. La Remedios, propietaria del negoci, ens atén com uns senyors! S’han passat amb la quantitat de menjar!! Així que haurem de fer uns digestius a base de ‘pacharans’ i una mena de licors d’herbes a que ens convida la casa!! La Remedios s’ha fet molt amiga d’en Jaume...fins aquí puc llegir o escriure en aquest cas......amb l’alegria dels digestius anem al llit fins demà!

Port de Sant Roque -Galícia-

Alt d'O Cebreiro -Galícia-

Port de Pedrafita -Galícia-

Foncebadon -Lleó-

Pujada al port de la Creu de Ferro (Lleó)

Port de Pedrafita -Galícia-

Alt de la Creu de Ferro amb les pedres dels peregrins.

Pujant Creu de Ferro II

Sopar i vida social amb la gent autòctona!! Port del Poio, al Bar de la Remedios.

8 etapa 1 d'agost: Mansilla de las mulas-Rabanal del Camino (102km)

7.30h.........parapaaaaaaaaaa....toc de corneta.....en Pere i jo enlaire!!! La Felipa no ens dona d’esmorzar perquè obre més tard....però ens va recomanar una pastisseria de davant de la pensió especialment apetitosa.....xocolates, cafès, i pastes especialité de la casa....mmmmmmm.....bona ració de bon matí.....Apa anem cap a Astorga!! Allà ens espera en Ruben!! Però només sortir del local comença a ploure, quin mal dia!! Tapadot, grisot....però al mal temps bona cara :-)...ens mullem ben mullats...creuem Lleó de cap a peus i ens encaminem cap a Astorga fins arribar a la plaça de l’ajuntament. L’Asun i en Xavier es canvien de roba i en Pere i jo decidim fer-nos els xulillos i aguantar amb la roba xopa com bons peregrins...després de remenar uns quants bars trobem un que ens vol fer entrepans!!! Arriba en Ruben!! Esmorzem tots junts ben avinguts! Seguint les indicacions d’en Ruben ens dirigim cap a el Bierzo, i comencem la zona muntanyosa de Lleó i Galícia. Així que la carretera fins al final d’etapa adquireix cert desnivell positiu, però no massa dur! Arribem a Santa Catalina de Somoza, poble de la familia d’en Ruben a qui li hem promès que ens farem foto al cartell del poble on fem vida social, una petita cursa amb els nens del poble i una compra de conxes que ens identifiquin com a virtuals peregrinos del camino....acabades les gestions i rituals diversos...recorrem els darrers quilòmetres fins arribar a Rabanal del Camino, final d’etapa. Poble costerut a mitja pujada del port de la Cruz de Ferro. En Jaume, amb l’efectivitat que el caracteritza, ja ens té reservat hostal! Dinem i a les dutxes!! Avui toca massatges!! La massatgista Asun ens deixa les cames niquelades!! Gràcies!! Després de la sessió baixem cap a Astorga de visita cultural ?¿ gastronòmica rollo mantecadas i social perquè torna en Ruben amb qui soparem a l’asador del la plaça de l’ajuntament en una amena vetllada.
La sortida d’Astorga una mica caòtica, no he fet cas al dire i me liat per la capital entre carrerons estrets. Tornem al poble de Rabanal per passar la nit. La carretera que ens dur fins allà està en pèssimes condicions bots i sotracs a dojo!!