7.30h......ja sabeu tema corneta....esmorzar clàssic: torrades, butter, melmelada i café amb llet...en aquest poble registrem la temperatura més baixa del camino 7º a les 8.00h del matí en ple agost!! Menys mal que sortim a mig coronar el port de Cruz de Ferro i per tant ens escalfarem pujant! En la pujada trobem el poble de Foncebadon i un ciclista pro que ens passa a mil per hora sense aixecar ni una cella! Això ens pica una mica i ens posem a roda fins a dalt del port!! Vaja 2km d’autèntic ‘sofocon’!! Un cop coronem els 4 provençalencs anem a fer les fotos de rigor a la creu de ferro rodejats dels milers de pedres que els peregrins van dipositant al voltant de tal estructura. El dire Jaume en funcions de fotògraf té mil problemes per fer-nos encabir en la foto...de totes maneres s’ha de dir a favor d’ell que cada cop les fa millor!!
La baixada es molt plàcida malgrat que el paviment està molt trillat! Però per davant en Pere ha tingut problemes amb un cotxe que l’ha avançat de males maneres....la baixada continua quan de sobte i novament el mateix cotxe d’abans ara en direcció oposada perd el control en una corba i és en Pere qui de nou ha d’anar a la ‘cuneta’ per evitar l’impacte....prenem la decisió d’anar a la guàrdia civil de Ponferrada a denunciar els fets. Allà en Pere explica allò que ha succeït i l’agent que ens atén passarà nota.
L’etapa segueix viva i s’apropa el poble de l’esmorzar intermig: Cacabelos....abans d’arribar l’Asun es perd en una glorieta en plena confusió amb la dreta i l’esquerra....ella argumenta que anava pensant en altres coses.....ens enganxa sense més problemes i ens posem a tirar fort per tal d’enllaçar amb un grup de ciclistes que ens havien passat abans...els enxampem...però només en quedaven dos i per casualitats de la vida aquests dos eren de Cacabelos...així que ens acompanyen fins el poble i un d’ells ens porta com a recomanats a un bar del poble on esmorzem, i comença aquí la festa del pop (o polbo), entrepans a mitges i una ració de pop, estem ja ensumant Galícia!!
L’etapa d’avui és clarament de muntanya ja em fet el port de Cruz de Ferro i ara ens toca pujar el port de Pedrafita, llarg però no massa dur, i poca circulació perquè l’autovia desvia els vehicles, tot seguit pugem l’alt d’O Cebreiro, 2 o 3km més per sobre de Pedrafita, i l’Alt de Sant Roque. Fins aquí és el que havíem de pujar avui però en el poble de final d’etapa, Hospital da Condesa, no quedava allotjament així que hem hagut de ciclar fins l’Alto do Poio per trobar un llit on dormir.
L’etapa no ha estat molt llarga però amb tants ports arribem tard a dinar. Les 16h de la tarda. L’home de l’hostal és un sac de renecs! Ens quedarem a l’hostal perquè no hi ha més remei però aquest paio és un impresentable, mal educat i groller. És l’únic hostal que no recomanem aturar en cap cas de tots el que hem estat, és l’hostal que està a l’esquerra de la carretera entrant a Galícia des de Lleó. Hem decidit que no li farem més despesa de la necessària. Així que després de dutxar-nos i fer el manta una mica anem a localitzar un altre lloc per sopar i esmorzar demà...anem a Hospital i Liñares, pobles propers a l’Alto do Poio, però no hi ha on sopar, i per la paga l’home de l’hostal on dormim ens ha dit que més tard de les 23h no podem entrar a l’hostal. Així que prenem la decisió de provar sort al Bar que hi havia a l’altra banda de la carretera de l’Alto do Poio, el bar de la Remedios. Allà sí que ens donen de sopar. Ambient mooooolt familiar. La Remedios, propietaria del negoci, ens atén com uns senyors! S’han passat amb la quantitat de menjar!! Així que haurem de fer uns digestius a base de ‘pacharans’ i una mena de licors d’herbes a que ens convida la casa!! La Remedios s’ha fet molt amiga d’en Jaume...fins aquí puc llegir o escriure en aquest cas......amb l’alegria dels digestius anem al llit fins demà!
La baixada es molt plàcida malgrat que el paviment està molt trillat! Però per davant en Pere ha tingut problemes amb un cotxe que l’ha avançat de males maneres....la baixada continua quan de sobte i novament el mateix cotxe d’abans ara en direcció oposada perd el control en una corba i és en Pere qui de nou ha d’anar a la ‘cuneta’ per evitar l’impacte....prenem la decisió d’anar a la guàrdia civil de Ponferrada a denunciar els fets. Allà en Pere explica allò que ha succeït i l’agent que ens atén passarà nota.
L’etapa segueix viva i s’apropa el poble de l’esmorzar intermig: Cacabelos....abans d’arribar l’Asun es perd en una glorieta en plena confusió amb la dreta i l’esquerra....ella argumenta que anava pensant en altres coses.....ens enganxa sense més problemes i ens posem a tirar fort per tal d’enllaçar amb un grup de ciclistes que ens havien passat abans...els enxampem...però només en quedaven dos i per casualitats de la vida aquests dos eren de Cacabelos...així que ens acompanyen fins el poble i un d’ells ens porta com a recomanats a un bar del poble on esmorzem, i comença aquí la festa del pop (o polbo), entrepans a mitges i una ració de pop, estem ja ensumant Galícia!!
L’etapa d’avui és clarament de muntanya ja em fet el port de Cruz de Ferro i ara ens toca pujar el port de Pedrafita, llarg però no massa dur, i poca circulació perquè l’autovia desvia els vehicles, tot seguit pugem l’alt d’O Cebreiro, 2 o 3km més per sobre de Pedrafita, i l’Alt de Sant Roque. Fins aquí és el que havíem de pujar avui però en el poble de final d’etapa, Hospital da Condesa, no quedava allotjament així que hem hagut de ciclar fins l’Alto do Poio per trobar un llit on dormir.
L’etapa no ha estat molt llarga però amb tants ports arribem tard a dinar. Les 16h de la tarda. L’home de l’hostal és un sac de renecs! Ens quedarem a l’hostal perquè no hi ha més remei però aquest paio és un impresentable, mal educat i groller. És l’únic hostal que no recomanem aturar en cap cas de tots el que hem estat, és l’hostal que està a l’esquerra de la carretera entrant a Galícia des de Lleó. Hem decidit que no li farem més despesa de la necessària. Així que després de dutxar-nos i fer el manta una mica anem a localitzar un altre lloc per sopar i esmorzar demà...anem a Hospital i Liñares, pobles propers a l’Alto do Poio, però no hi ha on sopar, i per la paga l’home de l’hostal on dormim ens ha dit que més tard de les 23h no podem entrar a l’hostal. Així que prenem la decisió de provar sort al Bar que hi havia a l’altra banda de la carretera de l’Alto do Poio, el bar de la Remedios. Allà sí que ens donen de sopar. Ambient mooooolt familiar. La Remedios, propietaria del negoci, ens atén com uns senyors! S’han passat amb la quantitat de menjar!! Així que haurem de fer uns digestius a base de ‘pacharans’ i una mena de licors d’herbes a que ens convida la casa!! La Remedios s’ha fet molt amiga d’en Jaume...fins aquí puc llegir o escriure en aquest cas......amb l’alegria dels digestius anem al llit fins demà!
Port de Sant Roque -Galícia-
Alt d'O Cebreiro -Galícia-
Alt d'O Cebreiro -Galícia-
Port de Pedrafita -Galícia-
Port de Pedrafita -Galícia-
Foncebadon -Lleó-
Pujada al port de la Creu de Ferro (Lleó)
Port de Pedrafita -Galícia-
Alt de la Creu de Ferro amb les pedres dels peregrins.
Pujant Creu de Ferro II
Sopar i vida social amb la gent autòctona!! Port del Poio, al Bar de la Remedios.
No hay comentarios:
Publicar un comentario