7.30h a l’habitació de l’alberg. Els 4 gladiadors de l’asfalt hem dormit junts i com no hi va haver acord previ han sonat les 3 alarmes, a saber, U2, Corneto Militare, i Bruce Springsteen. Quin guirigall!!! Som els amos de l’alberg. Esmorzem a nivell moooolt caserillo, carreguem el cotxe i cap a Santiago!! Entre mil carreranys acabem sortint a la nacional que ens durà cap a Santiago. Com sempre les inevitables pujades i baixades són contínues, no hi ha altra cosa! El dia és gris, com cada dia des de que hem entrat a Galícia, no superem els 20º. El ritme és de tranquis total. Només hem de recórrer uns 70km. En Jaume ja s’ha avançat a la recerca d’un economical allotjament, mentre nosaltres veiem com la nostra nacional s’ha transformat en autovia!!Grrrrrr!!No hi podem accedir. Ens desviem sense un rumb clar, demanem a la gent, ens perdem pels camins, i acabem anant a petar a una via sense asfaltar un pèl pedregosa....després de cavil·lar la mestra Asun, àlias Susana o Susi pels més atrevits (que no surti d’aquí), prèvia bronca monumental a en Pere (de bon rotllo) ens va encaminar seguint la seva intuïció cap a la carretera que finalment sí que ens duria a Santiago, prèvia pujada al Monte do Gozo, on ens vàrem fer les mítiques fotos de la zona. Arribada a Santiago, moooolta circulació! Mooooltes llambordes (normalització d’adoquí by vilanews)! De camí a l’Obradoiro i damunt de les bicis ens anem felicitant per la prova superada mentre anem meditant la propera aventura! En Jaume ens esperava a la catedral amb l’allotjament però l’Asun va recordar en aquells moments on es trobava l’allotjament on van estar fa uns anys: l’hostal de la Salle. I finalment allà vàrem anar a parar, molt baratet, uns 17€ per cap per ànimes peregrines. Dinem menú de gala a la plaça del mercat, recollim acreditacions santiaguils a l’oficina del peregrino sent en Jaumet qui rebrà la compostel·la oficial per motius religiosos, a nosaltres ens donen un sucedani de diploma...però ja ens està bé! Més fotos a la Catedral de l’Obradoiro, compres vàries, i la fita del dia: rasuramenta de barba de 13 dies de la secció masculina de la grupeta...una mica de cague al principi...però com el cul d’un nen al final....perfecte! Per recomanació del barber anem a sopar a la Rúa de Franco, popular zona gastronòmica de Santiago, i concretament al bar Maria Castaña! Tot exquisit de veritat de la bona!!
El dia s’acaba! I el camino també!! Tot un èxit!
El dia s’acaba! I el camino també!! Tot un èxit!
Però el peregrinatge encara no ha conclòs, falta la darrera cosa, darrer repte!........treure'ns la barba que hem arrossegat per tot el camí!!!!!!! Així no podem anar a sopar!!
Molt bé nois. Volem fotos i relat de les aventures i desventures viscudes, jeje
ResponderEliminarAra haureu d'obrir un blog per el tema Pedals de Foc, no?
Molt bones les fotos de les afeitades de barbes. Sous uns cracks i us sibarites !!!!
ResponderEliminarBonissim nois!!! Impressionant la visita al barber i el restaurant El Bombero. Que us ho passeu molt be a la Pedals i ens veiem a la tornada.
ResponderEliminar