El camí de Santiago per carretera desde Barcelona amb el C.C.Provençalenc: 1a.Etapa 25 juliol: Pròleg Barcelona-Cervera (150km aprox.)

Escrivint a les 23.55h del 29 de juliol des de Santo Domingo de la Calzada, Hospedería Cisterciense.

Aquí va la primera crònica….com sempre feta per enviats no especials i peregrins no oficials.

El pròleg, una etapa inesperadament exigent!!! Algun calvari més???

Sortida a les 7.00h des del lloc habitual del club!! Però, un dels components va acumular un retràs de 5 minuts, un servidor per variar! Sorry a tots!! Un cop ens vàrem organitzar, es varen disparar els flaixos de la càmara de fotos que indicava que era l’hora de partir! Quan de sobte, i abans de començar a rodar, per sorpresa dels presents, 3 membres de la grupeta que havien confirmat que rodarien amb nosaltres els primers kms causen ABANDONNE!!!! Així que E&E i R.M. abandonen la disciplina del pilot abans de la sortida, motius a banda, ens deveu una cola mínim......!!
Per tant prenem la sortida oficial l’Asun la nena, l’experimentat Francisco Zorrilla (fins el centre de BCN), dos gregaris de luxe com són en Ruben i en Carles Duran, gràcies des de ja a tots ells, i els responsables de tot aquest xou en Xavier Vilanova i en Carles loGarri.
La sortida per la diagonal: plàcida!! En Ruben i en Charlie (qui acumula ja diversos mots (vegeu il capo i per l’ocasió: remolcador humà)) ens varen dur amb la classe i l’elegància que els caracteritza fins a peu de Montserrat. Allà vàrem pujar a bloc en dos grupets. On un cop a dalt tots ens férem les fotos de rigor per passar a prendre uns refrigeris. En Ruben no va poder evitar prendre una COCA COLA substància a la que es va declarar addicte en l’stage de Suïssa......ell diu que ja no ho està però tots sabem que sí, és el Yonki de la COCA COLA!!!!
En Xavier i jo inaugurem la credencial del peregrino a les oficines pastorals de l’abadia de Montserrat per tot seguit iniciar el descens cap a Manresa. El Ruben a mitja baixada de Montserrat s’acomiada de nosaltres, té assumptes pendents amb la familia.....Quedem 4 en carrera i........solo puede quedar uno.......
L’arribada a Manresa és d’allò més estratosfèric, tant que ens passem de frenada a la capital del Bages i anem a petar al següent poble: Sant Joan de Vilatorrada en honor a un membre de la grupeta que ja anava una mica torradet però que ningú encara sabia el seu nom...a Sant Joan esmorzem en un sucedani de bar uns paninos i líquids de més d’un color...
L’alt de Fonollosa ens espera i també el ‘hombre del mazo’. La inesperada quilometrada d’ascens i el vent en contra fa que la nostra estimada Asun rebi el mazazo maleït!! Així que ha de posar el seu xino xano particular i anar fent a ritme de mazo.....solo puede quedar uno.....En Xavier i jo en senyal d’agraïment per la seva presència fem de coequipiers de la nena fins Cervera mentre que en Charlie queda com a cap de cursa en solitari i protagonista de solo puede quedar uno, és ell!!!, es dirigeix a la recerca de la benaurada Eva, la seva parella, qui ens esperava a Cervera amb les nostres bosses, gràcies Eva!!
Dinem tots juntets en immillorable companyia i ‘cachondeito’ habitual i cedim les dutxes a l’Asun i en Charlie perquè marxin nets i polits cap al seu destí vacacional, i ja us dic que no és Marinador!! Tot seguit dutxa de l’organització amb ‘siesta’ inclosa.
Per la tarda/nit no ens queda una altra que anar a les festes dels Ametllers de Cervera on ens esperen unes colles castelleres, musiqueta, menjar i beguda (3 cerveses per hom i carn a la brasa) i unes noies molt mones!!! Amb tot això se’ns ha fet tard....i demà toca etapone.....toca remar que diuen els pros.........fins demà!!